A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es podrà veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es podran connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.

A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny farà sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de la experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.

Al parc, quan és fosc, uns fanals arboris il·luminaran el bosc amb llums disposades com cuques de llum que dansen en la foscor. La llum de l’interior del centre, que il·lumina l’esquerda vermella, ens presentarà l’accés a l’Espai Cràter. Les claraboies, que de dia porten llum a l’interior, a la nit inverteixen la seva funció i es converteixen en llums que il·luminen el bosc.

L’edifici és una esquerda de color i de llum en un bosc; un camí de foc.

Toni Casamor i Anna Codina
VOL Studio Architecture